Accés al contingut Accés al menú de la secció
 
 
Trastorns Alimentaris
 
Destaquem

Sabies que...

Els trastorns de la conducta alimentària

L'anorèxia nerviosa, la bulímia nerviosa i els trastorns per afartament, així com els seus quadres inespecífics i atípics, són trastorns de la conducta alimentària (TCA) i són patologies causades per molts factors que afecten, majoritàriament, nens, nenes, dones joves i, cada vegada més, els adults.

Es caracteritzen per alteracions importants de la conducta alimentària i són secundàries a severs pensaments erronis relatius a la dieta, el pes, la figura i l'autoestima. Tenen greus conseqüències nutricionals, biològiques, psicològiques i socials. Són malalties psicosomàtiques incloses en els manuals com a trastorns mentals.

Es produeixen per diversos factors considerats de risc que poden estar presents en persones sanes o en persones que presenten altres malalties. 


Què podem fer si sospitem que un fill o filla està patint un trastorn alimentari?

  • Parlar-hi d'allò que hem constatat, del que li està passant. Podem intentar descobrir si entén que la situació que està vivint és un problema. Cal incidir en la vessant del sentiment («ho estàs passant malament?», «què és això?», «què et sembla?», «què et preocupa des de fa uns dies?») i no tant en la vessant racional.
  • Incidir en la necessitat de demanar ajuda professional per tal de poder aturar la difícil situació que segurament està vivint i contactar amb el metge de família, pediatre o psiquiatre.
  • Tenir una actitud i conducta el més normal possible. Hem d'intentar que el ritme de vida de la família s'alteri el mínim possible i tenir paciència i constància. El tractament és llarg i cal que mantinguem una sèrie de pautes força temps, no gastem totes les energies al principi.

Què podem fer si sospitem que un company/a està patint un trastorn alimentari?

Davant d'aquesta situació és important parlar directament amb la persona afectada i fer-li veure que s'han vist conductes estranyes que fan pensar que té algun tipus de problema. Si després d'aquesta primera conversa no es veuen canvis en la conducta, és recomanable tornar a parlar amb la persona per comunicar-li la intenció de fer saber als seus familiars que s'han detectat aquestes conductes i poder-hi trobar una solució.

Davant d'una sospita informeu-vos al vostre metge de família, al 061 CatSalut Respon o consulteu aquest web. 


Data d'actualització: 12.12.2014

Trastorns de la conducta alimentària