Accés al contingut Accés al menú de la secció
 
 
Trastorns Alimentaris  > Preguntes més freqüents  > Bulímia nerviosa
 

Preguntes més freqüents sobre bulímia nerviosa


Quines són les característiques comunes de les persones que tenen anorèxia i bulímia?

Els elements nuclears de la patologia són el rebuig a la possibilitat d’ésser o d’arribar a ésser obeses, un desig de millorar la figura a través de la intervenció alimentària i una important submissió als estereotips culturals.
 

Es pot identificar una bulímica precoçment, per mitjà de símptomes específics?

És difícil. Hi ha una simptomatologia general que es pot presentar en la majoria de les pacients bulímiques. Però és una simptomatologia inespecífica i a priori no permet la identificació del trastorn. L’apatia, la fatiga, la irritabilitat i el canvi del ritme del son es poden afegir a la pèrdua del rendiment laboral o escolar i a un cert abandó de les atencions personals.
 

A què obeeix l'aparició i la freqüència dels afartaments en pacients amb bulímia nerviosa?

L'aparició i la freqüència de les afartades varia depenent de l'estat d'ànim, de la gana de la pacient i de la disponibilitat de menjar: en situacions o estats d'ànim d'avorriment, solitud, frustració, depressió, etc., o bé després d'un període més o menys ampli d’alimentació restrictiva i davant la presència de menjar o la possibilitat d'adquirir-ne, apareixen els anomenats afartaments.
 

On i quan solen passar els afartaments?

Generalment els afartaments no coincideixen amb l’hora dels àpats, durant la qual es manté una alimentació restrictiva, sinó que es donen en moments i llocs en què ningú els veu: a mig matí, a mitja tarda o a la nit, quan tothom descansa.
De vegades també es compren menjar o en roben i el prenen fora de casa, al carrer: després el vomiten.
 

La bulímia nerviosa és una “addicció al menjar”?

La semblança entre les conductes bulímiques i les addictives és notable, perquè en totes dues patologies les persones senten una “urgent necessitat” de posar en pràctica aquestes conductes, es viuen com una pèrdua de control i també en ambdues apareixen sentiments posteriors de culpabilitat i menysvaloració. No obstant això, en la patologia bulímica no hi ha una dependència física real. Es considera que podria descriure’s com una addicció “sense substància”, tot i que actualment aquesta patologia també s'inclou en l’espectre dels trastorns per pèrdua del control dels impulsos.
 

Les pacients bulímiques tendeixen a presentar conductes addictives?

Sí. Les pacients bulímiques presenten conductes semblants a les dels addictes i, com ells, associen més d’una conducta potencialment addictiva: tabac, alcohol, fàrmacs i drogues.
 

Com seria l’exploració física d’una pacient bulímica?

Si explorem la pacient durant els primers estadis de la malaltia podrem apreciar-hi una lleugera distensió abdominal amb restrenyiment, hipertròfia de glàndules paròtides, pèrdua de l’esmalt dental, edemes en extremitats inferiors i abrasions al dors de les mans (a causa de l’autoprovocació el vòmit).
 

Són importants les complicacions mèdiques de la bulímia nerviosa?

Les complicacions mèdiques de la bulímia nerviosa no són tan importants com en l'anorèxia nerviosa, però tot i així algunes s’associen a un cert grau de mortalitat. Aquestes complicacions es deuen al resultat del complex simptomàtic “fartanera- purga” i es relacionen amb l’ús indiscriminat de laxants i diürètics i a la provocació freqüent de vòmits. Moltes de les complicacions aparegudes en l’anorèxia nerviosa també poden aparèixer en la bulímia, sobretot les causades per la malnutrició.
 

Quines complicacions digestives poden tenir les pacients bulímiques?

Les complicacions digestives es poden deure o bé a l’abús d’hidrats de carboni (que poden causar hipertròfia de les glàndules paròtides i salivals), o bé als vòmits (que poden causar esofagitis o perforació esofàgica i restrenyiment, per la deshidratació crònica) amb episodis diarreics.
A més, poden presentar buidatge alentit de l’estómac, dilatació gàstrica i risc de mort per trencament de l’estómac.
 

Són freqüents les complicacions renals en les bulímiques?

Sorgeixen en un 70% de les pacients vomitadores o que abusen de laxants i diürètics, i manifesten des d’alteracions lleus de la funció renal fins a trastorns de l’equilibri hidroelectrolític produïts per quadres de fallada renal. No hi són estranys edemes perifèrics. Aquestes complicacions els poden deixar seqüeles permanents o alteracions persistents del funcionament renal.
 

Els vòmits repetits poden causar alteracions?

Sí, com ara esofagitis per reflux, úlceres, hemorràgies per laceració i fins i tot perforació amb mediastinitis o perforació. Les alteracions electrolítiques i la pèrdua del ió potassi també poden causar complicacions severes, inclosa la mort.
 

Quines complicacions dentals causen els vòmits en pacients anorèctiques i bulímiques?

Les dents presenten lesions importants: l’esmalt queda destruït i hi pot haver càries dentals i erosions a la boca. Es dóna en pacients vomitadores i regurgitadores, atès que l’àcid clorhídric de l’estómac entra en contacte amb la cavitat bucal.
 

És comuna l'afectació de les glàndules salivals?

Sí. Solen presentar una hipertròfia moderada de les glàndules paròtides, acompanyada de sequedat de boca, mal i nàusees. I, tot plegat, associat a conductes de vòmits, deshidratació i hipopotassèmia. Això no comporta alteracions estructurals i es pot modificar amb la recuperació física i l’abandonament de les conductes de vòmit.
 

Quines complicacions físiques poden presentar les pacients que abusen de laxants?

Les pacients que recorren als laxants com a mesura purgativa poden presentar complicacions electrolítiques, com també alteracions del contingut i ritme de les deposicions, restrenyiment i pèrdues proteiques importants.
 

L’ús continu de laxants pot causar alteracions gastrointestinals?

Sí, aquestes alteracions poden variar entre les més lleus (alternança entre diarrees i restrenyiment, dispèpsia funcional) i les més greus (atonia intestinal, restrenyiment pertinaç, obstrucció intestinal). Fins i tot poden causar quadres molt greus, per hipopotassèmia, amb resultat fatal.
 

Quan és convenient d’hospitalitzar una persona bulímica?

Els criteris d’hospitalització són:

  • Risc físic sever pels vòmits o els laxants.
  • Fracàs del tractament ambulatori.
  • Crisi familiar.
  • Addiccions a substàncies il·legals.
  • Autoagressions.
  • Amenaces de suïcidi.
 

Com es guareix la malaltia?

És un procés llarg i dificultós, es requereix una certa voluntat de la pacient per guarir-se i s’ha de fer un tractament orientat a la normalització biològica, l'abandonament de les conductes de risc i la substitució de pensaments anòmals per uns altres de més reals. Sempre són aconsellables les tècniques cognitives i conductuals, el tractament farmacològic i l’aprenentatge de tècniques per prevenir riscos i recaigudes.

 

Quan es pot dir que una malalta s’ha guarit del tot?

Quan després d’un cert temps prudencial, i acabats els controls i el seguiment, la pacient es troba físicament normal i psicològicament estable.
 

Quin temps mitjà es calcula que cal per guarir la bulímia nerviosa?

No es pot calcular el temps mitjà de guariment, si bé se sap que el període de tractament i seguiment no és inferior a dos anys.
 

Una vegada solucionat el problema alimentari, es resol el problema de personalitat?

Si les alteracions de la conducta són secundàries al problema alimentari, sí que en millora la conducta. Si, per contra, la personalitat alterada és prèvia a l’anorèxia, és més difícil i de vegades impossible.
 
Data d'actualització: 11.12.2013