Accés al contingut Accés al menú de la secció
Trastorns Alimentaris  > Prevenció  > Prevenció en els mitjans de comunicació i la publicitat
 

Prevenció en els mitjans de comunicació i la publicitat

Prevenció en els mitjans de comunicació i la publicitat

Els mitjans de comunicació i la publicitat esdevenen un factor sociocultural de risc de patir trastorns de la conducta alimentària. La difusió mediàtica del model corporal prim com a sinònim de bellesa i èxit té impacte directe sobre la percepció que les persones tenen del seu propi cos i genera una gran insatisfacció amb la pròpia imatge. D'altra banda, el llançament de missatges que indueixen l'aprimament, com ara la promoció de productes amb resultats miraculosos o  baixos en calories, fomenten conductes poc saludables per controlar el pes sense percebre el risc que això pot tenir sobre la salut. 

Per afavorir la salut física i psíquica de la població i prevenir l'aparició i el desenvolupament dels trastorns de la conducta alimentària,  la Taula de Diàleg promou l'adhesió del sector publicitari a un decàleg de bones pràctiques en els mitjans audiovisuals. El document es va presentar l'any 2010 amb l'impuls de l'Academia de la Televisión i la Fundació Imatge i Autoestima, però darrerament ha estat actualitzat i millorat, fruit d'un intens i profund diàleg entre els sectors sanitaris, publicitaris i socials implicats.


Recomanacions sobre el tractament de l’anorèxia i la bulímia nervioses als mitjans audiovisuals

Per la seva incidència en l’opinió pública, els mitjans de comunicació són un instrument que pot influir de manera positiva o negativa en aspectes relacionats amb la salut de la població i, molt especialment, amb els trastorns de la conducta alimentària (TCA).

En la gènesi d’aquestes malalties, la influència dels aspectes socioculturals és molt important. En aquest sentit, la presència en els mitjans de comunicació dels TCA, que són patologies complexes i amb causes molt diverses, i especialment el tractament que se’n fa en els diversos gèneres i formats (informació, ficció, publicitat, etc.), tenen una gran transcendència ja que incideixen en la dieta, en els hàbits alimentaris i en la imatge física. La difusió de determinats continguts pot ajudar a generar actituds i conductes saludables de la població. Per contra, un tractament incorrecte pot coadjuvar al desencadenament d’aquestes malalties.

Per tot el manifestat anteriorment, el present document pretén recollir un conjunt de consideracions i recomanacions dirigides als mitjans de comunicació audiovisual a l’hora de tractar aquests trastorns, tant des d’un punt de vista de la informació i de la divulgació com en l’elaboració de continguts de ficció i a la publicitat.

 

Decàleg de bones pràctiques sobre el foment de l'autoestima i la imatge corporal en els mitjans de comunicació social i la publicitat

Identifica deu punts que garantiran la presència de models més realistes i orientats al foment de la salut i la diversitat corporal en els mitjans de comunicació:

1. Promoure una diversitat d'imatges corporals realistes que fomentin la salut.

2. Fomentar la diversitat corporal i respectar-la com un fet i una riquesa.

3. Evitar promoure conductes de risc i dietes no saludables.

4. Divulgar estils de vida i hàbits alimentaris saludables, evitant la difusió de falses creences.

5. Potenciar l'autoestima de les persones més enllà de la seva aparença física.

6. Rebutjar ideals estètics no realistes que posin en risc la salut de les persones.

7. Protegir la població infantil, en horaris restringits, de missatges contraris als estils de vida saludables.

8. Vetllar especialment per la salut de la població adolescent perquè és el col·lectiu més predisposat a sentir-se insatisfet amb el seu cos.

9. Lluitar contra la saturació de missatges adreçats a les dones que provoquen insatisfacció corporal.

10. Mostrar sensibilitat i rigor en el tractament, per part dels mitjans de comunicació, dels trastorns de la conducta alimentària.

 
Data d'actualització: 09.12.2014